Publicacions

Al catàleg oficial de SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya hi trobaràs fitxes tècniques i sinopsis de totes les pel·lícules i curtmetratges seleccionats del festival. Cada selecció del festival té un capítol propi, i inclou un apartat especial dedicat a Seven Chances amb texts exclusius escrits per crítics del cinema sobre les pel·lícules escollides. A més d'estar il·lustrat amb fotografies promocionals de tots els treballs seleccionats, el catàleg inclou també un valuosíssim apartat on apareixen les dades de contacte de les distribuidores i productores que hi ha rere cada llargmetratge i curt.

El cinema fantàstic ha sabut captar l'essència intrigant del circ i les fires a través de dos gèneres: el melodrama i el terror, que actuen com a bessons siamesos, un tràgic i circumspecte i l'altre histriònic i malcarat. Les pel·lícules tractades a ‘La feria de las sombras’ concentren tot el necessari per descriure un món on cada un dels components de la comunitat nòmada del circ és un atribut —només un— d'un heroi múltiple, un gegant que dorm quan viatja, es desperta de matinada i cada setmana cobra vida en un lloc diferent. D'aquesta manera, el llibre parla de pallassos, il·lusionistes, mags i altres éssers inadaptats que troben als carromats de la fira un refugi davant del món. Mònica Garcia i Massagué, Pepe Aracil Sáez, Jorge Loser, Xavi Sánchez Pons i Lluis Rueda ens marquen un recorregut suggestiu pels films més emblemàtics que aborden la matèria: un univers d'impostació i barracons poblat d'éssers híbrids, freaks i llançadors de ganivets. A la pista central, Ángel Sala i Jordi Sánchez-Navarro (coordinadors i també articulistes de la publicació) ens revelen els secrets dels espectacles de circ i les fires sinistres, així com de l'evolució cap a ficcions més modernes: del Grand Guignol al Jurassic Park, passant per les seves influències en el màrqueting i la publicitat. Pròleg a càrrec de Lluís Rueda.

L’any 1973 es va estrenar la primera pel·lícula de terror dirigida per una dona a Espanya. El film era ‘Vera’, un conte cruel, i la responsable, Josefina Molina. Més de cinquanta anys després, només una vintena de directores s'han aproximat al gènere al nostre país. Quins factors polítics, socials i culturals han influït per fer del fantàstic un terreny d'aclaparadora autoria masculina, forma part de l'anàlisi del nou volum de WomanInFan, centrat en la producció europea. El títol “Horror Girls. WomanInFan Europa” ret homenatge al desaparegut historiador cinematogràfic David J. Skal, que es definia com un monster boy. En aquest sentit, el volum exposa les horror girls europees pioneres i referents, i se centra especialment en quatre filmografies: les d'Espanya, França, Alemanya i Itàlia. En aquest volum hi participen Mònica Garcia i Massagué (qui també exerceix com a coordinadora), Alexandra Heller-Nicholas, Ángel Sala, Olivia Cooper-Hadjian, Marcus Stiglegger i Manlio Gomarasca.