Memòries de la Berlinale 2024

El Festival és una tasca titànica que òbviament no es du a terme d'un dia per l'altre, sinó que comporta un treball que s'allarga durant tot l'any... i que passa per altres Festivals. Tornem d'una de les cites més marcades dins del calendari cinèfil: la Berlinale i el seu European Film Market (EFM), i per descomptat, no podíem tancar aquesta aventura festivalera sense la pertinent crònica del nostre estimat director artístic.

Meine Damen und Herren... Ángel Sala:

Cel (gris) sobre Berlín

La Berlinale 2024 ha suposat la confirmació d'aquest eclecticisme del certamen amb què es pretén dissipar la manca d'una personalitat a la que la competència amb grans festivals que vindran (sobretot un i francès) la condemna. Però sempre hi ha trets de bon cinema a les sales d'un Berlín gens hivernal, atípicament amable en l'àmbit climatològic, però també subtilment distòpic.

Bon cinema marcat aquest any per certa abraçada al gènere més o menys fantàstic, ja des de la Secció Oficial amb títols que juguen de manera una mica especial amb l'horror ('The Devil's Bath', de Severin Fiala i Veronika Franz), la ciència ficció ('Another End', de Piero Messina) o la bogeria desfermada (aquesta aposta valenta per 'L'empire', de Bruno Dumont), mentre que a les seccions paral·leles s'apostava per l'aterratge de peces de Sundance com 'Love Lies Bleeding', d'una Rose Glass analitzant els racons foscos del malson americà, 'Sasquatch Sunset', una de les segures revelacions de l'any, intel·ligent reflexió sobre els mites en clau de comèdia simiesca de fons malenconiós a càrrec dels germans Zellner o 'I Saw the TV Glow', de Jane Schoenbrun, per a fans de l'anterior pel·lícula de li directori, 'We're All Going to the World's Fair'.

També pel·lícules que sorgien de sobte des del temut terror elevat com 'Cuckoo', de Tilman Singer, potser cridada a ser una de les polèmiques de l'any entre els aficionats al gènere, o propostes fascinants com 'The Human Hibernation' d'Anna Cornudella, exploració d'una evolució humana quasi apocalíptica. Sense oblidar les dues cares d'un cinema coreà amb crisis d'espectadors al seu país, però que segueix fort en la seva projecció internacional amb 'Exhuma', de Jang Jae-hyun, una mena de 'The Wailing' menys frenètica, o la tornada de l'ídol Ma Dong-seok amb una nova entrega de "The Roundup". I que més fantàstica pot ser una Berlinale si a la seva selecció de clàssics recorda el 70è aniversari de 'Godzilla' i projecta l'original d'Ishirô Honda en una còpia en 4K per deixar clar que és una de les grans obres mestres del cinema japonès de tots els temps.

També a l'European Film Market (EFM) es va respirar un clar domini del cinema fantàstic entre les propostes dels distribuïdors internacionals per al que resta d'any i per al 2025. I de totes elles, la més sorprenent és aquesta versió de 'Dracula' que prepara Luc Besson amb Caleb Landry Jones i Christopher Waltz, encara que el més aterridor sigui el nou malson de Kirill Serebrennikov, 'Disappearance', sobre la figura de Josef Mengele. Cinema que no descansa, fantàstic que flueix des d'una Berlinale/EFM tan atípica com apassionant.