'Asombrosa Elisa' i 'Increíble pero cierto' enlluernen al públic de Sitges

Alberto Vázquez i el seu “Unicorn Wars” han copat l'agenda de premsa i indústria després d'aixecar passions al seu passi dominical

Sitges 2022 ha deixat enrere el seu primer cap de setmana, i en el seu recorregut ja ha deixat records inesborrables a la memòria dels fans: des del reconeixement a un mite vivent com Dario Argento fins la festa feminista a l'Auditori amb Cerdita, sense oblidar els dos premis Màquina del Temps lliurats fins ara: a Edgar Wright i Neil Marshall. A l'horitzó queden encara cinc guardons més per atorgar, infinitat de sessions per gaudir i, per descomptat, múltiples nivells per completar.

Després de sorprendre el públic de l'Auditori amb el passi d'ahir, avui ha tingut lloc la roda de premsa de presentació de Unicorn Wars, segona cinta d'animació d'Alberto Vázquez després de la celebrada Psiconautas. El cineasta gallec ha afirmat que el còctel de referències que va fer servir per a la pel·lícula inclou obres tan dispars com Bambi, Apocalypse Now i la Bíblia, a més de mestres de l'anime japonès com Hayao Miyazaki o Masaaki Yuasa, premi Màquina del Temps d'aquesta edició. A més, ha tingut ocasió d'explicar el perquè del seu interès pels temes que es plantegen: “A més de sobre la guerra externa, aquesta pel·lícula també va sobre el trauma, sobre la pèrdua de la innocència. Jo no tinc germans, però sí que és curiós com dos germans que neixen i viuen en un mateix entorn social poden ser completament diferents i antagònics. Alhora, m'interessava reflectir la relació de dependència, i algunes preguntes com quin és l'origen del mal. El mal neix o es fa? Era una de les premisses de la pel·li”.

El fantàstic estatal ha continuat a primera línia amb l'estrena europea de Asombrosa Elisa, el thriller de venjança que dirigeix ​​Sadrac González-Perellón. El cineasta ha comparegut davant els mitjans de comunicació a mig matí acompanyat del seu estel·lar elenc d'actors, conformat per Asier Etxeandia, Silvia Abascal i Ivan Massagué, a més de les joveníssimes Jana San Antonio i Blanca Valletbò. González-Perellón ha reflexionat en roda de premsa sobre si la quotidianitat de les persones combina elements de fantàstic i de costumisme: “No ho tinc clar. Jo crec que totes les persones intentem sobreviure en aquest món a través dels nostres somnis, i els somnis poden ser reals o poden ser fantasia”. A la tarda,
l'equip del film ha presentat la pel·lícula a la seva passada oficial, no sense abans desfilar per la catifa vermella del Festival.

Ja ben entrada la nit, l'Auditori ha recuperat l'esperit de Mandíbulas, que va enlluernar el públic de Sitges l'any 2020, després del passi del primer dels dos llargmetratges dirigits per Quentin Dupieux que el Festival acull en aquesta edició. Es tracta de Increíble pero cierto, una pel·lícula situada a la perifèria de la ciència ficció sense oblidar-se de l'humor absurd que tant caracteritza la seva cinematografia. El guanyador a Cannes Benoït Magimel i l'ostentadora d'un Cèsar Anaïs Demoustier coprotagonitzen, juntament amb Alain Chabat i Léa Drucker, aquesta singular proposta en què una parella sembla haver comprat la casa dels seus somnis, però res més lluny de la realitat.

La jornada a l'Auditori inclou dos més esperats films de terror que competeixen a la Secció Oficial. Cap a les dotze del migdia s'ha pogut veure Speak No Evil, de Christian Tafdrup, una cinta sàdica amb tints socials protagonitzada pel conflicte entre una família danesa i una família neerlandesa. Tretze hores després, el Festival de Sitges ha tingut l'honor d'acollir l'estrena mundial de The Knocking, presentada pel duet de cineastes finlandesos Joonas Pajunen i Max Seeck. Aquesta interessant òpera prima explica una història de fantasmes en què tres germans tornen a casa de la seva infància, en què els seus pares van morir tràgicament en el passat. Pel que fa a competició oficial, el dia ha conclòs amb la projecció oficial d'un altre dels debuts més esperats, Summer Scars, que barreja fantasia i realisme en el context del retrobament entre dos germans després de deu anys de separació.

En el marc de les seccions paral·leles s'han pogut veure algunes de les propostes més definidament autorals de tota l'edició, especialment de la mà de Noves Visions. És el cas de Jerk, amb la qual Gisele Vienne porta a la gran pantalla la controvertida performance homònima que posa en escena la reimaginació dels crims d'un assassí en sèrie; Leonor Will Never Die, òpera prima de Martika Ramírez Escobar que va triomfar al Festival de Sundance, i Piaffe, una incòmoda tragicomèdia dirigida per Ann Oren. Panorama Fantàstic, per altra banda, aporta a la programació d'avui tres dels seus escenaris més perillosos per als protagonistes dels llargmetratges: els terrors ocults dels carrers de Hong Kong a Tales From the Occult; el sinistre rostit familiar a la granja de Family Dinner i el nervi de les places romanes a Piove.

L'agenda d'indústria del dia d'avui ha estat travessada per tot el que fa referència a Sitges Fanpitch, l'esdeveniment internacional de pitch enfocat a llargmetratges i sèries de televisió de gènere. A primera hora del matí, els dotze projectes seleccionats han ofert els seus pitch a les empreses participants, entre les quals hi ha XYZ Films o Blue Underground, en un esdeveniment privat que ha transcorregut tant en línia com presencialment. Un cop acabats, s'han organitzat una sèrie de reunions individuals entre els responsables dels projectes i les empreses involucrades. També ha tingut lloc la presentació el llibre oficial del Festival que va d'acord amb el leitmotiv aquesta edició, Macros ocultes: Retrofuturos y universos virtuales en la ciencia ficción a propósito de TRON, coordinat per Ángel Sala i Jordi Sánchez-Navarro. El dia ha culminat amb celebració de la xerrada Unicorn Wars: el procés artístic de producció, en què Alberto Vázquez ha reflexionat sobre la seva experiència a l'hora de crear el seu llargmetratge de confirmació, una de les cintes més cridaneres de la jornada.

Al centre del municipi, on hi ha la King Kong Area, han destacat la xerrada Monstres literaris del cinema, en què Lluís-Anton Baulenas ha reflexionat sobre la fructífera relació entre la pàgina escrita i la gran pantalla; i la presentació del llibre d'art de Unicorn Wars, un document que dóna accés privilegiat als secrets artístics del projecte.