El petit format pren Sitges 2022

El Festival compta, un any més, amb la millor selecció de curtmetratges de gènere fantàstic

Les propostes de durada reduïda també tenen lloc a la graella del Festival. Els espectadors de Sitges podran gaudir d'al voltant de seixanta curtmetratges plagats d'idees explosives i conceptes concentrats i directes. Així, el Festival reivindica no només aquest format, que sovint serveix de punt de partida per a futurs directors de reeixits llargmetratges, sinó a aquells cineastes que han llaurat la seva carrera artística principalment en aquest àmbit, com ara Claude Luyet o SAM.

Una figura fonamental del cinema de gènere espanyol com Jaume Balagueró donarà el tret de sortida a aquesta edició vint-i-vuit anys després d’alçar-se amb el Premi a Millor Curtmetratge amb el seu primer treball, Alicia. Carlos Vermut també presentarà enguany el seu quart film tretze anys després que el seu primer curt, Maquetas, sorprengués el públic de Sitges. Des de sempre, el festival ha impulsat i acollit aquest format, que aguditza l'enginy dels seus creadors i que enguany comptarà amb la presència tant de joves promeses de la direcció com de cineastes ja experimentats.

La Secció Oficial Fantàstic a Competició oferirà, en aquest sentit, un assortiment variat de manifestacions artístiques, totes elles portadores d'una sensibilitat especial respecte al gènere fantàstic. Podem trobar discursos sobre el món contemporani a New Babylon, de Gideon Van der Stelt, una distòpia futurista sobre l'individualisme; a Hantu, de Kim Kokosky Deforchaux, un acostament a la ferida colonial encara present en la nostra societat, i a Ding-Dong Challenge, de Sang-hoon Ahn, un comentari sobre la generació Z i el món virtual no tan diferent del de Creator, d’André Leblanc.

També es podrà gaudir de diferents encarnacions de l'assassí, com el gos de Good Boy, sisè curt d'Eros V; la sirena de Mermaid Killer, dirigida per Israel González i Joel Codina, o el sàdic joc de Reptile, de Jordan Giusti. Així mateix, comptarem amb premisses estranyes (The Newt Congress, de Matthias Sahli & Immanuel Esser), propostes experimentals des del punt de vista formal (From Beyond, de Fredrik S. Hana), i fins i tot atrevides fusions entre gèneres, com ocorre entre la distòpia futurista i el western a The Ballad of Maddog Quinn, de Matt Inns, o entre la ciència-ficció i el cinema de zombis a Zombi Meteor, de José Luis Farias i Alfonso Fulgencio.

A més de per aquesta última, el panorama nacional comptarà amb noms ja habituals de Sitges. SAM, que en l'edició de l'any 2020 va presentar Rutina: La prohibición, ens brindarà Paralelos, el seu novè curtmetratge. D'altra banda, Daniel Padró presentarà el seu cinquè curt, Psicario; Joseph Díaz mostrarà la seva terrorífica The 6 Relics of Helena Mason; Iván Villamel ens brindarà La nueva, i Ignacio Malagón ens introduirà en el ritual pagà de Ad Inferos, entre moltes altres.

La secció Anima’t serà, de nou, una inapel·lable demostració de la bona salut de la qual gaudeix el cinema d'animació, incloent tant a cineastes emergents com a curtmetratgistes de llarga trajectòria. En el segon grup recauen veterans com Claude Luyet, que presentarà Lucky Man; Anna Solanes i Marc Riba, que amb divuit anys de carrera a la seva esquena mostraran enguany El matí del senyor Xifró; Alain Fournier, que oferirà una adaptació un relat d'H.P. Lovecraft titulada The Temple, o l'hongarès Balázs Turai, que el seu curt, Amok, arriba a Sitges després de triomfar en nombrosos festivals europeus.

D'altra banda, també es podrà gaudir de noves i prometedores veus de l'animació europea, com Jean-Jean Arnoux i la seva Mon Tigre, Raphäelle Stolz i el seu Miracasas, Joost Jansen i el seu tercer curt Drifter, o Joachim Hérissé i la seva terrorífica Écorchée. No faltaran tampoc les reflexions sobre temes polítics i socials de manera més explícita. Exemples d'això són Drone, de Sean Buckelew; The Past, d'Hamid Mohammadi o Louis I, King of the Sheep, de Markus Wulf.

Noves Visions albergarà les propostes més intrèpides del format. La salut mental, tema recurrent en la ficció contemporània, serà present amb Nau, segon curt de Renata de Lélis, i Waving, en la qual Rolfin Nyhus i Steven Brumwell pretenen conscienciar sobre el Trastorn Obsessiu Compulsiu. Gonzague Legout aportarà el toc art-house amb Il y a beaucoup de lumiere ici, filmada en un encegador blanc i negre analògic, mentre que Holiday, de Laura Guerricaecheverría, ens imbuirà en la seva atmosfera sobrenatural.

La secció Brigadoon tampoc és aliena al petit format. Entre els seus més de quaranta treballs es troben vuit curtmetratges que delectaran al públic de l’Escorxador: Scooter, de Chelsea Lupkin; I call upon thee, de Michael Anthony Kratochvil; El semblante, de Raul Cerezo i Carlos Moriana; Nu, d'Olivier Labonté LeMoyne; Paura: La notte di Evelyn, de Tommaso Ottomano; L'armadio (The Closet), de Matteo Macaluso; La ceremonia, d'Isaac Berrocal Bravo, i Seaborne, de Dylan Ashton.

Finalment, la secció Premis SGAE Nova Autoria, que el Festival de Sitges organitza al costat de la SGAE i la Fundació SGAE, a través del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, comptarà amb la participació de tretze treballs de diferents escoles de cinema i universitats de la comunitat autònoma. Aquests són els títols: Agoraphobia, de Carla Carreras Palau; El balneari, de Max Sorribas i Eloi Román; Encantado de conocerte, de Maddi Sánchez; Frío polar, d'Albert Perdices; Invisible, de Javier Vargas; Mira niño, de Sergio Avellaneda; Ningú ho podrà creure, d'Héctor Medrano; No et preocupis, d'Àlex Mateu; Piedra; papel; tijera, de Diego Acosta; Sucio, d'Iván Sitz; Sweet Side, d'Albert García Boté; Tornar a casa, d'Ariadna Pastor i Wellness, de Núria Gebellí, Maricella Vilca, Diego Véliz i José Javier Castro. Així, el festival ratifica un any més el seu compromís amb els creadors novells, que representen el futur més immediat de la indústria del cinema.