Entrevista a Estibaliz Burgaleta: "WomanInFan va ser l'empenta necessària"

El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya té oberta la III convocatòria del Concurs Curt-teaser dins del programa WomanInFan. Aquesta iniciativa del Festival de Sitges per a la visibilització i la incorporació de la dona creadora a la cinematografia fantàstica proposa amb aquest concurs la creació d'una peça per a la seva circulació al mercat audiovisual. 

La guanyadora de la primera edició, Estibaliz Burgaleta, ens explica la importància que ha tingut per ella guanyar el concurs i en quin estat es troba el seu projecte:

Explica'ns en què consisteix el projecte guanyador de Convocatòria Curt-Teaser WomanInFan – Sitges Fanlab  

El projecte de llargmetratge es diu "El chino" i explica la història d'un grup de gent normal a la qual una pandèmia zombi els enxampa fent la compra. Per a sobreviure opten per tancar-se en un supermercat de barri, on almenys tenen a mà queviures. Però la convivència serà gairebé tan letal com els propis zombis. El curt-teaser es basa en aquest univers i explica una història paral·lela, d'una noia que intentarà convèncer als que ja s'han tancat allà perquè l'admetin dins. D'aquesta manera, tant el curt com el llarg funcionen independentment l'un de l'altre, però et generen ganes de saber més d'aquest univers.  

En quin estat es troba el projecte?  

Estem en plena preproducció, al maig rodarem el curt-teaser.  

Quins són els pròxims passos a donar amb el projecte?   

Per descomptat el que ens agradaria és estrenar el curt al festival de Sitges i que això ens serveixi com a targeta de presentació per al projecte de llargmetratge. El nostre objectiu final és realitzar la pel·lícula.  

Què va suposar per a tu i per al projecte guanyar la Convocatòria Curt-teaser WomanInFan – Sitges Fanlab?  

Va ser l'empenta necessària per a fer tant una versió més del guió del llargmetratge com per a trobar l'equip amb el qual realitzar el curt-teaser: la productora Trampoline, Andrea Casaseca codirigint i a tot l'equip tècnic.  

Quins són els teus referents dins del fantàstic?   

Un dels aspectes més creatius i divertits dins del fantàstic és que permet barrejar molts gèneres i estils. Aquestes pel·lícules de terror amb drama, com ‘Babadook’; la ciència-ficció quotidiana de ‘Black Mirror’ o ‘Coherence’. Per descomptat la mescla de terror i comèdia de ‘REC’ o ‘Zombi’s Party’ ens influeixen i són els referents directes d'aquest projecte.  

En la teva opinió, quina és la situació de la indústria del fantàstic en el món?  

El fantàstic està passant per un bon moment, creativament parlant. Té un públic fidel i tots els anys hi ha pel·lícules del gènere que arrasen, tant dins del circuit independent com en el comercial. Tot i així, continua havent-hi una part del públic que diu que no veu pel·lícules de terror o que considera el fantàstic com alguna cosa de segona categoria. Igualment, els grans premis, també els laboratoris i moltes convocatòries útils per a trobar suports, solen ignorar al gènere fantàstic. Pel·lícules com ‘Titane’ o ‘Todo a la vez en todas partes’ han obert camí, però són excepcions a la regla.  

Creus que hi ha oportunitats per a dones cineastes dins del fantàstic o has percebut barreres d'entrada?   

En l'audiovisual en general, no sols en el fantàstic, hi ha barreres per a les dones. Només cal mirar els noms dels equips en qualsevol pel·lícula. M'ha passat que em cridin per a escriure sèries de televisió en teoria "femenines" (perquè els seus protagonistes són dones i perquè van dirigides a aquest públic) i ser l'única dona de l'equip. És a dir, s'adonen que han de cridar a una dona només quan l'equip està monopolitzat per homes. A això cal sumar que quan es donen ajudes i subvencions, es donen a un cert tipus de projectes. Només cal mirar les pel·lícules que s'estrenen escrites i dirigides per dones: majoritàriament intimistes, de baix pressupost i dramàtiques. Això és una forma de discriminació: les dones també volem rodar històries de ciència-ficció, d'animació, thrillers, pel·lícules bèl·liques o d'herois que salven el món.