Anomenem-lo Paul [Naschy]

A Jacinto Molina, a Sitges, li diem Paul Naschy. Amb aquest nom (és a dir, el d’uns grans tòtems del fantaterror), atorguem cada edició un dels Premis més importants del nostre palmarès. Invocant el seu record, ens envaeix la memòria un tropell de títols on abunden les possessions, les bruixes, els criminals sanguinaris i, per descomptat, els homes llop. Un exèrcit de criatures de la nit que ens acompanyarà, per sempre més, en aquelles hores en què és impossible aclucar l’ull.

Aprofitant l’estrena en sales de Llámame Paul, de Víctor Matellano (després del seu pas per la 57a edició del nostre Festival), contactem amb el seu director… i abusem de la seva amabilitat i passió cinèfila perquè ens ajudi a posar una mica d’ordre en una de les filmografies més fecundes de la nostra cinematografia. El repte com a prescriptor és fàcil d’explicar (bàsicament, primer escollir un títol representatiu per a cadascun dels infinits rols adoptats per Naschy dins la indústria cinematogràfica; després, seleccionar moments clau en la vida d’aquest artista), però com ja hem dit, tot pot complicar-se degut a la ingent quantitat de treballs en el currículum d’un objecte d’estudi tan portentós.

Per sort, estem en mans d’un dels grans connaisseurs en la matèria. Així doncs, només queda localitzar agenda i bolígraf, perquè després d’aquesta trobada breu però intensa, ens vénen molts deures:

Reivindica una pel·lícula de Paul Naschy com a…

Actor
Exorcismo. Paul Naschy és aquí el Pare Adrián, un exorcista. I en aquest cas, l’actor s’enfronta a un paper gens monstruós i del costat del bé, una cosa poc habitual en Naschy. Una proposta que Paul aprofita per compondre una interpretació amb contenció i alhora molta força, en una història amb moments memorables.

Director
El huerto del Francés. No només em sembla una de les millors pel·lícules de Paul Naschy, sinó també un dels millors docudrames del cinema espanyol. Les peripècies d’un Psycho Killer nacional i el seu còmplice, uns Burke i Hare a l’espanyola, narrades amb pols dramàtic i imatges pròpies dels quadres de Romero de Torres i Gutiérrez Solana.

Guionista
Rojo sangre. Un guió molt interessant per a una pel·lícula que, juntament amb El aullido del diablo, suposa una declaració de principis de Molina/Naschy sobre les seves vivències en la professió cinematogràfica, i una reflexió sobre com es mou la indústria. Prenent com a element central el mite de Faust, es permet presentar una paròdia cínica i sagnant dels premis Goya, aquí transformats en la gala de les estatuetes del Murillo.

Productor
La bestia y la espada mágica. Quan Naschy es decideix a produir les seves pel·lícules, els proporciona tots els mitjans necessaris, especialment pel que fa a l’ambientació, perquè estiguin carregades de dignitat i rigorositat. En aquesta fantasia aventurera, organitza el rodatge al Japó, per combinar elements propis del cicle artúric amb la cultura tradicional japonesa.

Un moment que defineixi Paul Naschy com a professional
Plorar de ràbia durant el rodatge de La furia del hombre lobo, quan veia que es destrossava el guió i el seu personatge. Sempre es va prendre molt seriosament la seva feina, i el fantàstic era, per a ell, una religió.

Un moment que defineixi Paul Naschy com a persona
Pel que fa als companys de professió, quan era productor, les ocasions en què va contractar professionals que es trobaven en moments de necessitat. I pel que fa al públic, la generositat i emoció amb què va acollir tothom que s’hi va apropar en la darrera ocasió que va visitar el festival de Sitges.

Un moment personal de Víctor Matellano amb Paul Naschy
Dos licantrops. Quan jo era jovenet, el plaer immens de veure les seves pel·lícules amb ell, asseguts al saló de casa seva, i especialment El retorno del hombre lobo. I el momentàs de ser testimoni de la sessió de maquillatge durant el rodatge de Licántropo: quan es va mirar al mirall i va grunyir, ja era l’home llop.