Entrevista a Lauren LaVera

[Entrevista extreta del Diari del Festival dels dies 3 i 4 d'octubre de 2024]

Després d'enfrontar-se a Art the Clown, sobreviure, i convertir-se en una de les final girls més icòniques del segle XXI, Lauren LaVera visita Sitges per primera vegada per presentar l'estrena europea de Terrifier 3. - Per Xavi Sánchez Pons

Terrifier 2 va sorprendre el món a la tardor de 2022 amb una seqüela grandiosa, nascuda des de la més pura independència i plena de seqüències de gore memorables. La segona entrega de la saga creada per Damien Leone va expandir el seu univers amb mestria, convertint Art the Clown en un assassí sobrenatural i creant la seva nèmesi: una jove anomenada Sienna Shaw que s'enfronta al pallasso maligne amb un vestit de valquíria dissenyat per ella mateixa. Lauren LaVera, l'actriu que interpreta Sienna, s'ha convertit en una icona del terror modern gràcies a la seva interpretació carismàtica i energètica, i ara torna a enfrontar-se a Art the Clown en l’esperadíssima Terrifier 3.

Quin és el teu primer record associat al cinema de terror?

El meu primer record és haver vist Poltergeist quan era molt petita amb la meva mare. Aquella pel·lícula va despertar el meu terror pels pallassos, ja que el ninot que hi apareixia feia molta por. Des de llavors, irònicament, tinc por dels pallassos.

Aquesta anècdota és molt curiosa, perquè has acabat convertint-te en l'única persona que pot fer front a Art the Clown.

[Rialles] Per ser sincera, quan vaig fer el càsting per a Terrifier 2, les escenes que em van donar eren només entre la Sienna i la seva mare o la Sienna i el seu germà. No tenia ni idea de la quantitat d'escenes en què la Sienna interactuaria amb Art, així que, per sort per a mi, ni tan sols ho estava pensant. Només pensava en un drama familiar amb una mica de terror. Però no va ser fins al primer dia de rodatge, quan vaig veure David Howard Thornton disfressat, que vaig pensar: "Oh, és un pallasso terrorífic". Així que va ser una sorpresa.

Parlem de Sienna Shaw, un personatge que, gràcies a la teva interpretació, s'ha convertit en una de les heroïnes de referència del cinema de terror modern. Com vas preparar aquest personatge?

Em vaig inspirar molt en les meves scream queens preferides, i això inclou Laurie Strode, Sidney Prescott, Nancy Thompson, Ripley o la Mia Allen del remake de Posessió infernal, entre altres. La meva preparació com a actriu consisteix a crear un diari. Bé, diversos diaris, i una carpeta amb moltes notes, en què em faig preguntes sobre el personatge: quin és el seu color preferit? Quin tipus de música escolta? I responc a aquestes preguntes. A més, per a Terrifier, una de les meves tasques preferides va ser tornar a veure algunes de les meves pel·lícules de terror preferides i escriure les característiques de les meves scream queens favorites. I, en aquest procés, decidia què s’alineava amb la Sienna i què no. També enviava totes les meves notes a Damien Leone per saber la seva opinió, i ell realment em va donar carta blanca per decidir la personalitat del personatge. Va ser un esforç col·laboratiu entre diverses persones, però crec que la Sienna és una culminació de totes les meves final girls preferides, i també té una forta dosi de la meva personalitat.

La saga Terrifier s'ha convertit en un fenomen popular dins i fora del cinema de terror. Què t'ha emocionat o sorprès més d’aquest gran èxit?

Hi ha tantes coses que no sé per on començar, però crec que una de les coses més emocionants va ser quan Stephen King va reconèixer la nostra feina a Terrifier. També ho va fer el meu admirat Mike Flanagan, i des de llavors hem mantingut el contacte. De fet, tinc un petit paper a la seva nova pel·lícula, The Life of Chuck, però volem fer més coses junts.
Ara bé, et diré una altra cosa relacionada. Una de les meves activitats preferides, des de fa anys, és anar a les cafeteries i botigues de la zona on visc i xerrar amb els propietaris i les persones que hi treballen, mantenint una relació propera amb totes elles. Però no va ser fins que es va estrenar Terrifier 2 que es van adonar de la meva existència. De sobte em deien: “Ets la Lauren LaVera?”. I jo estava en plan: però si hem parlat diverses vegades en els últims anys, per què ara t'importa el meu nom? Però bé, va ser molt divertit. Així que sí, em reconeixen, i és molt impactant cada vegada que passa.

Per cert, a nivell personal, crec que una bona part de l'èxit de la saga Terrifier és que les pel·lícules estan fetes per un equip artístic i tècnic que sembla una gran família d'amics. És un sentiment que traspassa la pantalla.

Gràcies per dir això. Crec que és perquè, a diferència de les grans produccions de Hollywood, a Terrifier 2 l’equip era molt petit. Érem, com es diu en anglès, un skeleton crew: només teníem una persona per departament, i a vegades una de les persones en cobria dos. Tots ens coneixíem pel nom, ens vam fer molt amics, i tots ens vam haver d’ajudar mútuament perquè funcionés, ja que érem un equip molt reduït i anàvem escassos de personal. Ara passem molt de temps junts en convencions i altres esdeveniments. Així que les nostres relacions continuen creixent, estrenyent-se i enfortint-se.

Sé que ets una gran fan del cinema de terror. Quines són les teves pel·lícules o sagues preferides?

Déu meu, no sé si puc reduir-ho a tres, però m’encanta El resplendor. Les interpretacions són d’un altre món, des de la del nen fins, és clar, a les de Jack Nicholson i Shelley Duvall. Són increïbles. És una història meravellosa i atmosfèrica en un escenari magnífic. L’hotel és esgarrifós. Per cert, ara estic llegint la novel·la de El resplendor per primera vegada. És molt diferent de la pel·lícula, però m’encanta.

La saga de Halloween és una altra de les meves preferides, i crec que és principalment per nostàlgia, ja que vaig créixer veient Halloween. La mirava sempre el 31 d'octubre, preparant-me abans d’anar a buscar llaminadures. Em posava el vestit, la feien per la tele i em quedava enganxada a les seves imatges.

Per últim, et diria la franquícia de Posessió infernal. M’encanten totes i cadascuna de les pel·lícules de Evil Dead. M’agrada la manera com passen del camp a l’alt i sòlid. I és divertida, a més de ser una saga molt variada.