Merry F***ing Christmas!

Quan el Jalmari Helander de 34 anys va pujar per primera vegada a l'escenari de l'Auditori, encara no havia guanyat mai el nostre Festival. L'any era el 2010 i en aquella ocasió li tocava presentar la primera pel·lícula amb què es coronaria. El seu primer llargmetratge com a director; la seva òpera prima, vaja, aquesta 'Rare Exports' a la qual aquí es va afegir "Un cuento gamberro de Navidad". I així, precisament amb aquest esperit vandàlic, l'home es va limitar a presentar l'esmentada feina amb un breu-i-tot-iaixí-eloqüent "Merry F***ing Christmas".

 

Justament així ens agradaria a nosaltres felicitar-vos les Festes, amb una de les nostres més valorades delicatessen: una bona sopa de galets... amanida amb un simpàtic condiment del nostre últim cartell.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però què seria d'aquestes dates sense una bona ració de regals? Sense un bon banquet... cinèfil? Després de l'experiència de Halloween, ens vam quedar amb ganes de compartir moltes més pel·lícules, així que què millor que seguir amb la bateria de recomanacions made in Sitges... però prenent ara com a referència els Santa Claus, els Reis Mags, i les celebracions de cap d'any que ens venen a sobre?

 

Anem a fer-ho, perquè d'aquí a la tornada a la normalitat no falti abonament per als teus propers malsons... o per als teus nous "relats somiats" preferits.

 

Ángel Sala - Director Artístic

 

 

 

 

 

 

 

 

'Eyes Wide Shut' és l'última gran pel·lícula de Nadal. Film testament de Stanley Kubrick i la seva tesi final i més completa del divorci entre realitat i somnis segons la qual podria explicar-se gran part de la seva obra. Incompresa en el seu moment encara que salvada per la seva naturalesa de pel·lícula pòstuma, 'Eyes Wide Shut' és una cosa així com "tot el que desitges per Nadal", una mena de passeig pels grans magatzems de l'altre jo adormit en companyia fora de camp de la teva parella. Al final, entre arbres plens de colors, panderetes i rialles de falsos Pare Noels, només ens salva la veritat del cos, sentir-nos vius a través del sinus normatitzat per no caure en el relat somiat o en l'angoixa de sentir un bucle etern del qual potser sigui impossible sortir sinó és per l'expulsió mitjançant una carta inversa de desitjos i vagar per laberints irreals, nocturns i plens d'horrors. La pel·lícula que millor va anticipar el nostre món naufragat en la dissolució del que és real en el que és quotidià, l'oblit de l'individu en una societat de titelles involuntàries. Tot plegat culminat en un Nadal novaiorquès de luxe i fred irreal. Somiem i despertem amb l'obra mestra que va acomiadar el segle XX i que ens va advertir sobre un no-temps flotant i líquid. Gràcies Stanley per aquest darrer Nadal.

['Eyes Wide Shut' està disponible sota subscripció a Movistar Plus+ i HBO Max]

­

Mònica Garcia i Massagué - Directora de la Fundació

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de 'Los amigos de Peter' (Kenneth Branagh, 1992) tenim ben après que passar el cap de setmana al camp britànic pot ser sinònim d'una elegant, divertida i àcida apocalipsi entre els seus protagonistes. I aquest és un principi que la directora Camille Griffin va traslladar fidelment al seu film debut, 'Silent Night', estrenat a Sitges l'any 2021 amb un repartiment de luxe i enganyant vilment l'audiència amb l'etiqueta de pel·lícula nadalenca en clau de comèdia negra. Si reunir-se amb la família per celebrar les festes ja es podria considerar esport d'alt risc, Griffin decideix afegir un nivell més de truculència convertint les festes en el preludi de la fi del món.

Per a aquells que no han tingut l'oportunitat de veure encara aquest deliciós títol, 'Silent Night' se serveix com un magnífic ponx calent amanit amb altes dosis de depressió, fatalisme i assassinats; en tot això es recolza la fascinant posada en escena. Com a nota curiosa, afegir que el protagonista és el jovenet Roman Griffin Davis, popularment conegut per 'Jojo Rabbit', i com indica el seu cognom, fill de la directora.

['Silent Night' està disponible sota subscripció a Movistar Plus+]

­

Diego López-Fernández - Adjunt de Direcció

 

 

 

 

 

 

 

 

La localització de 'La maldición de la bestia', les nevades serralades de l'Himàlaia, i el Clavell de Plata al millor actor al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges en la seva edició del 1975 per al nostre home llop Paul Naschy, són motius suficients per incloure la cinta de Miguel Iglesias Bonns al següent llistat!

 

El lobisó Waldemar Daninsky trepitja fort la neu en una estupenda i salvatge cinta on el terror i les aventures, també amb certa fuita cap al western, s'unifiquen en un film per a tota la família, amb bandits, expedicions esotèriques, love story, coves diabòliques, flàcid erotisme i dones llop!

S'accentua la diversió gràcies a un nucli dur d'actors i actrius lligats al Fantaterror: Víctor Israel, Grace Mills (pseudònim de Mercè Molina), Indio González, Gil Vidal, Verónica Miriel, l'infernal tàndem format per Luis Induni i Silvia Solar i, lògicament, l'incommensurable Jacinto Molina.

 

I és que el realitzador català M.I. Bonns sabia molt d'entreteniment al Setè Art com a artesà del cinema de gènere(s); mostra del seu mestratge és la seva trajectòria: des del policíac barceloní, 'El fugitivo de Amberes' (1954) o 'El cerco' (1955), passant pel cinema sobrenatural, 'Presagio' (1970) o 'Desnuda inquietud' (1976) o les aventures protagonitzades per l'espectacular Eva Miller a 'La diosa salvaje (1974) i 'Kilma reina de las amazonas' (1975).

 

¡A gaudir en aquestes festes d'una plaent maledicció!

­

Gloria Fernández - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

 

 

 

'Pesadilla antes de Navidad' de Henry Selick, amb guió/història de Tim Burton i la meravellosa música de Danny Elfman: pel·lícula que uneix Halloween i el Nadal (la primera, la meva festivitat favorita; la segona, sempre per a mi, un "malson" , mai millor dit): clàssic incontestable del món de l'animació (un pas de gegant al seu moment dins de l'animació en stop-motion) i del cinema de gènere, la història de Jack Skellington es debat entre ser un diamant negre, traumàtic i macabre i, alhora, un viatge absolutament inspirador.

['Pesadilla antes de Navidad' està disponible sota susbcripció a Disney+]

­

Enrique Garcelán - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

'Tokyo Godfathers' és un film que celebra aquest any el seu vintè aniversari i en què el seu director, Satoshi Kon, explora el costat més lluminós de l'ésser humà. A la nit de Nadal, un rodamón amb problemes d'alcoholisme, una adolescent que s'ha escapat de casa i una malaltissa dona trans, hauran d'unir forces per trobar els pares que han abandonat a un nadó. Un film que parla de miracles i dels fils invisibles que ens uneixen sense importar com siguem d'estranys, inspirat en el western de 1948, 'Tres padrinos', de John Ford.

­

Gerard Casau - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb l'excepció del pervers ús d'una nadala per amagar els crits agònics de la víctima d'un psicòpata, 'Navidades negras (Black Christmas)' no abusa de l'imaginari nadalenc que li dóna títol, allunyant-se de molts dels tòpics que envolten aquestes dates, començant per les reunions familiars, per retratar un conjunt de personatges allunyadess (voluntàriament?) dels seus éssers estimats. Però si per alguna cosa recordo i torno assíduament al film de Bob Clark és pel fet d'habitar una zona pionera i bonica, quan l'slasher encara no tenia nom ni una codificació clara, i es podia permetre minvar el body count a favor d'uns diàlegs que es desenvolupen més enllà del funcional, assenyalant la pertinença del terror tant a l'impuls exploitation com a les maneres del cinema independent.

['Navidades negras (Black Christmas)' està disponible sota subscripció a Filmin]

­

Omar Parra - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

 

Tothom sap que el 1990 vam tenir l'estrena d'un dels clàssics nadalencs més grans com ho és 'Solo a casa'. Però aquell mateix any, des de França, ens arribaria una pel·lícula de temàtica semblant molt més fosca i macabra. 'Game Over: Se acabó el juego', de René Manzor, és un autèntic gaudi per als amants del cinema de gènere.

Tots hem fantasiejat moltes vegades amb què li passaria realment al bo d'en Kevin McAllister si aquesta pel·lícula tan divertida fos menys “friendly”, aquí tenim la resposta. Prepara les crispetes per acompanyar en Thomas i el seu avi en una lluita a vida o mort contra un Pare Noel amb cara de pocs amics.

­

Domingo López - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

 

 

Em decanto per 'Santa Claus conquista a los marcianos' (Nicholas Webster, 1964). Fins a l'últim minut he estat dubtant entre escollir aquesta i la de René Cardona del 59, que també té el seu deliri psicotrònic, però el fet que aquí hi hagi marcians la converteix en guanyadora indiscutible del matx. I és que aquesta pel·lícula és màgia, màgia d'aquella que necessita la mirada infantil capaç de convertir la més infame de les sèrie Z en una aventura multicolor. Amb aquests alienígenes de pegolet segrestant el Pare Noel perquè pugui repartir regals també al planeta vermell, amb tota aquesta producció de cartró pedra digna dels pitjors decorats de l'"Un, Dos, Tres", i amb una Pia Zadora preadolescent amb la cara pintada de verd (com a bona marciana que sempre ha estat). I amb un robot de llauna, un ós polar amb cremallera i cançons que tornaran una vegada i una altra en els teus pitjors malsons. El que he dit, pura màgia.

['Santa Claus conquista a los marcianos' està disponible sota subscripció a Filmin]

­

Víctor Esquirol - Comitè de Selecció

 

 

 

 

 

 

 

 

Una pel·lícula que no té res de nadalenca... perquè potser ja va veure, com si es tractés d'una visió dickensiana, com quedaria el nostre món en el futur. El que passa és que el futur dibuixat en aquesta història és el nostre present, o ho serà en tot just uns dies. 'A Boy and His Dog' es va traduir aquí com a '2024: Apocalipsis nuclear', i efectivament, sovint sembla que estiguem molt a prop d'aquest post-apocalipsi dirigit pel mític actor L.Q. Jones, ideat per l'igualment llegendari Harlan Ellison i protagonitzat ni més ni menys que per Don Johnson. Una desquiciant i deshumanitzada carrera per la supervivència ideal per a la sempre agònica recta final de l'any, i ja que parlem de clausures, l'últim acte d'aquesta pel·lícula, en el seu encertat i esgarrifós retrat de la dictadura de la felicitat, és un d'aquests cops a l'estómac que inevitablement habitarà (i infectarà) la nostra memòria per sempre.

['2024: Apocalipsis nuclear' està disponible sota subscripció a Filmin]