Memòries d'Austin

Un any més a South by Southwest, un oasi de cinema independent amb pedigrí genèric, que sorgeix a la vora de la primavera, a l'acollidora i musical Austin texana. Més que mai, SXSW (com es coneix més el festival) ha presentat una programació plena de cinema fantàstic o que tendeix a ser-ho, amb una sèrie de pel·lícules gairebé nounades, que s'obren per des d'aquí començar a generar un soroll especial en la indústria i entre els aficionats que faran que algunes ja siguin immediates candidates a estar entre els títols de l'any en el gènere. No vull avançar gaire, però hem de començar a quedar-nos amb títols com 'Azrael', d'E.L. Katz, 'Dead Mail', de Joe DeBoer i Kyle McConaghy, o 'Family', de Benjamin Finkel, entre d'altres. Pel·lícules inconformistes i trencadores que no es conformen amb repetir esquemes en el gènere, sinó que van un pas (o diversos) davant de tendències i posicionaments.

SXSW ha presentat títols que arribaran aviat a les pantalles, títols fantàstics presentats com a grans esdeveniments i dels quals aviat tindrem estrenes més o menys globalitzades i, segur, un important efecte a les taquilles. És el cas de 'Monkey Man', o aquest "John Wick" amb ànima Bollywood de Dev Patel, apadrinat per Jordan Peele, o la impactant i gens complaent 'Immaculate', de Michael Mohan (més monges, és la guerra), o l'esperadíssima 'Civil War' d' Alex Garland o, és clar, l'últim vehicle de Nicolas Cage, 'Arcadian', de Benjamin Brewer, un survival apocalíptic amb aires de 'Un lugar tranquilo'. Dies de cinema (diferent, sí; fantàstic, també) a SXSW, una de les cites imprescindibles de l'any.

Ángel Sala